Jordi Mercader

President de Miquel y Costas & Miquel i vicepresident segon de "la Caixa"

"Hem de desenvolupar força l’emprenedoria i el capital risc"

Jordi Mercader, doctor en Enginyeria Industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, ha desenvolupat la seva carrera a grans empreses de sectors molt diversos. Actualment, és vicepresident de Segur Caixa, vicepresident segon de CaixaBank i president del grup paperer Miquel y Costas & Miquel. Abans, va presidir INPACSA, l’empresa naviera BAZAN, l’Instituto Nacional de Industria, la Societat General d’Aigües de Barcelona i empreses com IBERIA, Repsol YPF i ABERTIS, entre altres. Va fundar i presidir durant 18 anys l’Associació d’Amics de la UPC, ara UPC Alumni.

Què li va impactar més dels estudis a la UPC? Li ha quedat alguna anècdota en especial?
La visió global que la carrera donava del món industrial i econòmic. Pel que fa a l’anècdota, recordo que la última assignatura que vaig aprovar i que em va donar el títol va ser la del professor Gabriel Ferraté, que va ser un gran rector de la UPC i avui és un gran amic.

 

Quines competències va adquirir a la UPC que hagi aplicat en l’àmbit professional?
Moltes, però, per destacar-ne tres: la consciència de l’esforç; la necessària concentració per aprofundir en els problemes per trobar la solució; i el tenir un marc teòric, un cos de doctrina per fer les coses.

Vostè va fundar i presidir l’Associació d’Amics de la UPC durant 18 anys. Per què va crear-la?
Havia presidit l’Institut Nacional d’Indústria, tornava de Madrid i volia tenir un període de neutralitat professional, amb activitats que no estiguessin relacionades amb la meva trajectòria prèvia. A través del Consell Social i del rector, vam posar en marxa l’associació, que ens va permetre crear vincles amb alumnes i amb empreses. Era una manera de tornar a l’Escola, a la UPC, allò que m’havia donat per a desenvolupar-me. En el fons, retornar alguna cosa a la societat i a la universitat, a la que li dec tant.

Com valora el fet que aquesta associació d’amics ara s’hagi integrat a UPC Alumni?
Molt positivament. Li donarà continuïtat i es potenciarà. L’associació ha fet moltes coses que després han estat reconegudes i rellevants per a la societat, des de buscar mecanismes per facilitar l’ocupabilitat dels titulats, amb una oficina d’orientació laboral i ajuts d’uns i altres per coadjuvar a aquesta ocupabilitat, fins valorar quins eren els desitjos del empleadors i les mancances dels futurs empleats, amb informes sempre molt ben valorats. Per altra banda, vàrem obrir una línea de reflexió sobre temes rellevants per a la Universitat, des de la implantació de la sensibilitat mediambiental a propostes de reforma universitària, política industrial, governança i reflexions sobre la globalització.

Per tant, l'associació ha potenciat el vincle entre universitat i empreses?
Sí, durant quasi 20 anys, els rectors han assistit a totes les reunions de la Junta Directiva de l’associació, cosa que demostra la implicació màxima de la universitat. L’associació ha procurat fer sentir aquesta implicació a les aproximadament 300 empreses vinculades.

Vostè ha estat directiu a diversos sectors. Quins estan més connectats a la universitat?
He tingut experiència en dos tipus de sectors: els purament industrials i els de serveis. Els industrials ja hi estan vinculats, i continuen progressant. En canvi, els de serveis, en concret el sector financer, estan més allunyats, sobretot d’universitats com la Politècnica, fora d’alguna notòria excepció, com és “la Caixa”. Als models anglosaxons, el rol del sistema financer i d’emprenedoria i de capital risc tenen molta importància i crec que encara els hem de desenvolupar força.

Davant l’actual crisi, quines mesures cal prendre per redreçar el sector financer?
Cal tancar un marc estable per resoldre els costos de la crisi i el seu repartiment. Fins que això no estigui resolt, el crèdit i la liquidesa no fluiran i no hi haurà creixement. Aquesta és una crisi molt profunda i hem de donar resposta al repartiment dels costos associats entre empreses i països.

"La Caixa" ha esdevingut CaixaBank i Miquel y Costas ha diversificat la seva producció, abans centrada en el paper de cigarretes. Les crisis són un bon moment per "reinventar-se"?
Els canvis estratègics no depenen de les crisis, formen part de l’orientació de la línia del core business. Les crisis aporten més oportunitats si les companyies estan preparades. A la indústria paperera ha estat favorable per fer més coses de les que teníem previstes i fer-les amb tranquil·litat. Fins ara, el sector paperer ha aguantat bé la crisi, per la forta demanda dels països emergents. Ara, caldrà veure les conseqüències de l'alentiment de l’economia xinesa. Dediquem un 80% a l’exportació.

Pàgina mantinguda per Unitat UPC Alumni