Oriol Alcoba, director d’Indústria a la Generalitat

• Quina és la teva titulació? Enginyer industrial (intensificació en tècniques energètiques).

• A quin any et vas graduar?  Vaig defensar el projecte final de carrera l’any 2000.

• A quina Escola / Facultat vas anar? A l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.

• Quin va ser el teu professor/a preferit/da? N’hi va haver molts i em costaria personalitzar en un de sol. Encara que soni a tòpic, tots i cadascun em van aportar molt i em van ajudar a créixer i a desenvolupar les meves capacitats, alguns de forma més proactiva i d’altres més reactivament.

• Quina és la teva activitat professional, actualment? En l'actualitat, soc director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

  
  

L'Entrevista

Quina vinculació tens amb UPC Alumni o amb el teu centre docent?

Sempre m’he reconegut com un enginyer industrial de l’ETSEIB, amb orgull i un profund sentiment de pertinença, tant a la mateixa escola com a la Universitat Politècnica de Catalunya. Vaig viure-hi dels anys més intensos de la meva vida, incloent-hi l’estada Erasmus que vaig passar a França l’últim any de carrera.

Recordes alguna anècdota o vols compartir alguna vivència?

Probablement, la que més repeteixo és una que vaig “patir” el primer dia de classe de primer curs. Em vaig incorporar a l’escola d’enginyers havent estat, sempre, dels millors alumnes del meu institut. Treia molt bones notes i notava que ho feia sense un esforç extraordinari, tot i que m’hi escarrassava i dedicava les hores que calgués. El primer dia de classe a l’ETSEIB, a primera hora, recordo que vaig tenir una classe de física: per primera vegada a la meva vida vaig sortir d’una classe, al cap d’una hora, amb la convicció absoluta de què no havia entès res del que se m’havia explicat. L’anècdota més específica és que el professor havia utilitzat infinitat de lletres gregues durant la classe i que jo no en coneixia pràcticament cap. Als meus apunts havia d’escriure-les amb la transcripció fonètica al costat. Tot plegat va suposar un punt d’inflexió molt gràfic: a partir d’aquell moment vaig adonar-me que hauria d’esforçar-me al màxim per assolir els meus objectius acadèmics. I així va ser.

Quins beneficis pot aportar UPC Alumni Més a la xarxa d'Alumni?

Per sobre de tot, jo en destacaria dos: el primer està relacionat amb la necessitat de cultivar un cert “sentiment de pertinença” i d’orgull per la nostra professió i els nostres orígens. Penso que és molt rellevant ser conscient de la rellevància dels anys de formació universitària i que els que hem passat per la UPC compartim una manera singular d’afrontar els problemes, les nostres professions i reptes. El segon benefici que destacaria és la trobada entre professionals que, sense adonar-nos-en, tenim una relació de confiança latent que cal que cultivem. Cal ser generosos per a compartir capacitats i sumar habilitats per a resoldre problemes i reptes complexos. Això ho aconseguirem millor en contextos de confiança entre professionals. Aquest darrer element és el que ens uneix, però que no ens surt del no-res: cal cultivar-ho i la UPC Alumni Més constitueix el nexe d’unió fonamental per a treballar aquests vincles i complementarietats.