Conferenciants UPC

L'expressió intel·ligència artificial, ara com ara és contradictòria, la nostra realitat tecnològica està molt lluny de res semblant a una intel·ligència de propòsit general. Tot el contrari, intel·ligència artificial avui només significa intentar resoldre problemes programant ordinadors per imitar processos naturals, inclòs però no limitant-se al cervell humà.

Però algunes d'aquestes tècniques, en particular les ara anomenades Deep Learning poden tenir un potencial enorme de creixement i ja han sobrepassat amb una certa independència les capacitats humanes en alguns camps molt limitats (com ara jugar a escacs). Per tant, és imaginable a llarg termini una Gran Singularitat on la seva intel·ligència sigui més potent que la nostra, però a molt curt termini ja comencem a notar que prenen més i més decisions per nosaltres. Com estan canviant ja la nostra vida i com esperem que ho facin aviat?

Encara que la tecnologia sovint es pinti amb connotacions socials negatives és inseparable de la nostra societat i sempre ha estat així. La nostra espècie ja va aparèixer amb una tecnologia mínima i va co-evolucionar amb ella. Com a conseqüència, cada període de la nostra història s'ha definit fonamentalment per canvis tecnològics (inseparables dels socials).

Però a més la tecnologia permet resoldre qualsevol manca de recursos materials (o excés de residus), amb l'única condició de tenir prou energia al seu abast. I actualment no tenim precisament escassetat d'energia disponible, el Sol ens regala sobre la superfície de la Terra unes 5.000 vegades més energia que la que ja consumim actualment.

Tal vegada no ens ho troba tot, però, des de fa uns anys, és clar que Google ens ajuda força. Us heu preguntat algun cop com és que Google ens troba el que cerquem, i a més ens ho troba a l'instant? Parlaré de com ho fa Google, i de quina informació s'alimenta. Parlaré també de l'ús responsable d'internet i de les seves eines, i dels problemes que comporten les anomenades xarxes socials. Perquè la informació, les dades i els algorismes que les tracten ens porten a reptes immensos, en aquest món globalitzat en què ens trobem. Reptes que es resumeixen en una paraula: ètica. És lícit fer negoci amb les dades dels altres? Qui té dret a usar les nostres dades? Què cal fer, per a garantir els nostres drets i la nostra privacitat?

Què podem fer si ens perdem enmig del mar, a la muntanya, dins d'un bosc o en un desert? Sortosament, ho tenim més fàcil que els nostres avis. Molts telèfons mòbils tenen GPS, i el sistema GPS ens diu on som. Podem veure la nostra posició en un mapa i podem saber les coordenades geogràfiques del lloc on som: longitud i latitud. Però la cosa ve de lluny. Parlarem de la història de l'orientació, de com s'orientaven els navegants de fa segles, i veurem que per mesurar bé la posició i el lloc on som cal saber mesurar bé el temps. Finalment, descobrirem com funciona un GPS.

Abans de Newton, ningú havia estudiat a fons l'arc de Sant Martí ni s'havia preguntat per què les pomes dels arbres cauen justament cap a terra. La gent gaudia dels colors al cel, però no es feia preguntes sobre aquests fenòmens. Newton va escriure la primera teoria sobre la llum i els colors que es basava en l'experimentació. Després, amb Maxwell, Einstein i Planck, hem entès la naturalesa de la llum. Ara sabem generar radiacions electromagnètiques no visibles i hem construït ulls artificials per veure uns colors invisibles que ens són de gran ajut, per exemple, a l'agricultura, a l'arqueologia i, sobretot, a la medicina.

L'any passat, la sonda New Horizons va començar a enviar-nos dades sobre les seves observacions de Plutó. Val a dir que Plutó és un astre ben peculiar. La seva òrbita al voltant del Sol, molt inclinada en relació amb totes les altres, és caòtica. Però, què vol dir això de què l'òrbita de Plutó és caòtica? Pot ser perillós? Parlarem de la teoria del caos, de Plutó, de les previsions del temps i dels ciclons tropicals. El lligam entre tots ells és justament aquesta teoria del caos, que ens explica una mica el que de fet no sabem explicar ni preveure.

La raó àuria és un d'aquests valors misteriosos que impregnen la natura. La vida, molt abans que els humans existíssim, ja la tenia en compte en les seves construccions. Leonardo da Vinci, que li va donar el nom, considerava que era la màxima expressió de l'harmonia. Luca Pacioli deia que era la proporció divina. Parlarem de tot el que va significar el descobriment de la raó àuria i parlarem de la seva utilitat a la nostra vida quotidiana, començant pel que ens va explicar Leonardo de Pisa. Veurem que fins i tot ens la trobem en els prestatges.

Presentaré i explicaré diversos dibuixos que van fer alguns científics i pensadors, començant pels grecs i acabant amb dibuixos del segle XX. Són dibuixos senzills i clars, dibuixos de persones que es van preguntar els perquès i que van aconseguir entendre algunes lleis de la natura. Són dibuixos que ens mostren que el món de les ciències i de les matemàtiques pot ser senzill i entenedor. Moltes vegades, la ciència es pot explicar gràficament, amb un llenguatge que és fàcil d'entendre i no té números.

Es pot mesurar, el risc? És possible viure amb màxima seguretat? Quin cost té, la seguretat? Tenim una bona percepció dels riscs? Ens hi ajuden, els mitjans de comunicació? La por i la sensació d'inseguretat, són racionals? Veurem que l'estadística i les lleis de les probabilitats ens donen una visió molt diferent de la realitat, i ens poden ajudar a viure més tranquils i amb esperit crític en aquest context de sensació de risc que constantment ens envolta.

Avui, l'espai està experimentant una revolució: des de grans agències espacials, pressupostos multimilionaris i grans missions de satèl·lits fins a empreses derivades, pressupostos moderats i flotes de satèl·lits petits. Alguns ho han anomenat la "democratització" de l'espai, en el sentit que ara és més accessible que fa només uns anys. En bona part, aquesta revolució s'ha vist afavorida, d'una banda, per l'estandardització de les interfícies mecàniques de les plataformes, i de l'altra pels desenvolupaments tecnològics provinents de les comunicacions mòbils. Les interfícies mecàniques de la plataforma estàndard han donat lloc a desplegadors orbitals estàndards i noves capacitats de llançament. La tecnologia desenvolupada per als telèfons mòbils ha aportat més recursos de computació, amb menys consum d'energia i volum. Els petits satèl·lits s'utilitzen com a demostradors tecnològics, per a missions científiques principalment per a observació de la Terra, algunes per a l'astronomia, i també comencen a entrar en el camp de les comunicacions, ja que cada cop és més possible crear grans constel·lacions de satèl·lits.

En aquesta conferència es presentaran els factors de forma dels nano/microsatèl·lits més usats i les seves principals aplicacions. A continuació, es parlaran de les principals missions d'Observació de la Terra i Astronomia adequades per ser embarcades en SmallSats, també en el context de l'augment de les Constel·lacions de SmallSats per a Comunicacions. Finalment, es presentarà la UPC NanoSatLab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), les principals missions que s'han dut a terme, i els principals resultats de la missió FSSCat

La robòtica inicialment concebuda com a eina per a suport a tasques dures, pesades i perilloses, a la indústria i a l'obra pública ha anat evolucionant en capacitat d'actuació i intel·ligència i han passat a ser d'utilitat en molts altres àmbits. Els robots ja no poden considerar-se únicament màquines per fabricar, per servir, sinó que en molts casos contemplen una faceta més social. En aquesta xerrada es dona una visió d'aquesta evolució de la robòtica, els aspectes tècnics i com van interaccionant més i més amb la societat, sent en aquesta orientació on el robot humanoide pren especial rellevància. I afegir

Els robots esdevenen una eina potent en molts camps, concretament el mèdic. En aquesta conferència s'exposen les aplicacions que la robòtica ofereix en aquest camp, a la vegada que s'avalua el grau de participació del robot. El robot no substitueix al cirurgià o al rehabilitador o la persona encarregada de la cura, sinó que hi col·labora aportant les prestacions de les màquines, però mantenint la presencia humana, per la qual cosa s'ha de preveure dotar-los d'eines d'interacció persona-robot.

Les bases de conflicte: al llarg de la història el recurs de l’aigua ha estat font de conflictes. Vers el segle XXV aC es va produir el primer conflicte armat conegut de la història: les ciutats sumèries de Lagash i Umma es van enfrontar per l’accés a l’aigua. Cosa que es va convertir i continua sent una font de poder. Al món hi ha 264 conques transfrontereres, quasi un terç de les quals són compartides per més de dos països. Dos exemples singulars són la conca del riu Nil, que travessa 10 països, i la del Danubi, que passa per 18 estats. La figura 16 —malgrat que només hi ha 26 conques dibuixades— ens pot fer pensar en una altra divisió política establerta pels límits de les diferents conques

Són avorrides les matemàtiques? Hollywood ens enganya? Pot King Kong pujar a l'Empire State sense que caigui? Sortim del cinema i anem al supermercat, paguem amb una targeta de crèdit, per què té aquesta forma? Comprem un litre de llet i tot seguit un paquet de papers DinA4, quines matemàtiques hi ha en tot això? Quina relació hi ha entre Gauss i la mona de Pasqua? Farem un viatge matemàtic, sense formalismes ni l'abstracció pròpia de les matemàtiques "d'ofici", a partir dels aspectes quotidians amb l'objectiu de mostrar que la matemàtica també pot seduir.

Quina relació hi ha entre el DNI, Julius César i els nombres primers? I entre el compositor Beethoven i el codi Morse? En la conferència farem un viatge pels diferents sistemes i codis de xifrar i desxifrar missatges secrets, des dels temps dels egipcis i dels romans fins a la màquina Enigma de la Segona Guerra Mundial i acabant amb els sofisticats sistemes actuals basats en l’anomenat sistema RSA. D’aquesta manera aprendrem l’art de guardar secrets a través de la història.

Farem un viatge pels camins de la geometria, proporcions i d'altres elements que ens envolten en el si de l'art. En el recorregut visitarem alguns aspectes quotidians que impliquen les matemàtiques amb l'art. Observarem" figures impossibles", objectes amb tres dimensions, com la fotografia s’esdevé art, el paper dels clàssics, la influència de les matemàtiques en la pintura i les obres d'art (en especial els quadres i les escultures) i òbviament la proporció àuria i el seu aliat: el número d'or. Respondrem preguntes del tipus: Quina relació hi ha entre la targeta VISA i el quadre de la Mona Lisa? Quina relació hi ha entre Albert Durer i La Sagrada Família?

¿Què ofereixen les matemàtiques en el currículum, a més de rutines i aritmètica, per la vida quotidiana i en particular per l’exercici de la professió. Com influeix la matemàtica en els oficis? I al revés? Quines són les matemàtiques d’un forner? I d’un lampista? I d’un metge? Les matemàtiques estan presents en els oficis i aquest aspecte té que ser contemplat en els currículums , com a recurs educatiu per la formació integral dels ciutadans i ciutadanes amb sentit crític. És un repte que va més enllà de les matemàtiques quotidianes. H. Pollack: “Tradicionalment, les matemàtiques de la vida normal de cada dia han estat les de l’escola primària. Les matemàtiques per exercir una ciutadania intel·ligent haurien de ser bàsicament, les matemàtiques de l’educació secundària. Les matemàtiques per l’exercici professional han de ser ensenyades en l’etapa universitària (si l’exercici de la professió requereix estudis d’aquest nivell). Les matemàtiques com a part de la cultura integral humana no estan assignades a cap nivell educatiu.”

Es presenta un viatge per l’eixample on descobrim els diagrames de Voronoi, posteriorment desobeïm el cinquè postulat d’Euclides i ens trobem amb les aportacions de la geometria coneguda tradicionalment com no euclídea: hiperbòlica i el·líptica. Es plantegen reptes sobre la forma de l'univers...

Les grans dones científiques de la història, i en particular les dones matemàtiques, han estat invisibilitzades i per això no les coneixem. Per tal de situar-nos en les vides apassionants d’algunes matemàtiques de la història explicarem les peripècies que van viure per tal de superar els obstacles de tota mena amb què es trobaven. No podien anar a la universitat, no podien accedir a places de professorat..., però aconseguien formar-se per mitjans insòlits i enviar cartes amb els seus resultats a matemàtics i físics com Einstein entre d’altres. També descobrirem les primeres dones que han estat reconegudes recentment amb els grans premis internacionals i les dones matemàtiques pioneres a Catalunya. Acabarem amb una mirada optimista de cara el futur.

Energia és benestar i progrés. La nostra societat es col·lapsaria sense energia. Però les nostres principals fonts actuals d’energia (petroli, gas natural i carbó), indueixen un canvi climàtic a través de l'efecte hivernacle que provoca l’escalfament del nostre planeta. La conferència presenta dades del consum actual d’energia i evidències del canvi climàtic. S’analitzen fonts alternatives d’energia, com la nuclear i les renovables fent especial èmfasi en l'energia solar fotovoltaica. S’exposen els acords mundials per lluitar contra el canvi climàtic. Necessitat de compromís personal i col·lectiu. Finalment, es descriuen els despropòsits del sector elèctric espanyol des de l’any 2000, la seva relació amb les “portes giratòries”, “l’impost al sol” i la situació actual. Autoconsum fotovoltaic: un exemple amb “números” de l’Ametlla del Vallès.

Abans del 1800 les notícies viatjaven a 16 km/h. Avui un whatsapp ens arriba gairebé a l’instant des de l’altra banda del planeta. Les telecomunicacions són tecnologies modernes que han incidit fortament a la societat i formen part de la nostra vida quotidiana. En la conferència es fa un breu recorregut per la història d’aquestes tecnologies (la telegrafia, la telefonia, la ràdio, la televisió, internet i la revolució mòbil), fent èmfasi en l' impacte social que ha tingut cadascuna d’elles a la societat, i en com han canviat el món i la nostra vida.

El LÀSER és una nova font de llum que cada dia s’estén més per tot arreu: als supermercats, als CD, a les telecomunicacions, a les fibres òptiques, als hospitals, a la indústria, a la construcció, a la topografia, a la biologia..., i a la guerra. La conferència té dues parts; la primera presenta de forma divulgativa la naturalesa de la llum làser, la seva generació i les seves propietats. La segona descriu algunes de les aplicacions més significatives del raig làser en els camps anteriorment esmentats.