Enric Batlle Durany, Màster MBLandArch–ETSAB a la UPC i President de Batlleiroig

Nom i cognom: Enric Batlle Durany
Edat: 68
Titulació: Doctor Arquitecte i Paisatgista
Any graduació: 1980
Càrrec: Director Màster MBLandArch–ETSAB a la UPC i President de Batlleiroig

ETAPA UNIVERSITÀRIA

• P- Algún record inspirador de la teva etapa universitaria?
  R- Professors que a més eren molt bons professionals un fet que crec que s’hauria d’haver mantingut i s’hauria de fomentar a les nostres universitats.
  Vam tenir com a professors a Oriol Bohigas, Rafael Moneo, Elias Torres, Enric Sòria, Jaume Bach i Pep Llinas, entre altres. Aquesta relació entre professió i docència m’ha acompanyat sempre. 

• P- Mantens algún contacte de la època universitària?
  R- Sí! El meu company Joan Roig… som socis ja des de fa 43 anys!
  També soc amic amb molts dels meus companys de promoció, alguns dels quals també son professors a l’escola d’arquitectura de Barcelona. 

• P- Què és el més important que vas aprendre durant els teus anys a la universitat que t’ha ajudat en el teu càrrec actual?
  R- La relació entre docència, recerca i transferència, una cosa que per mi es indissoluble, treballem professionalment, investiguem des d’aquest treball i fem docència, també el camí pot ser en la direcció contraria, però sempre en relació. 

ETAPA PROFESSIONAL

• P- Si haguessis de descriure la teva feina actual en una frase, què diries?
  R- Fusionar ciutat i natura. És una lema que tan aplico a la meva tasca de president de Batlleiroig, on treballem des de l’urbanisme, el paisatgisme i l’edificació, tractant de fer ciutats millors. Però també com a director del Màster MBLandArch.

• P- Et sents orgullós de la institució on treballes?
  R- Em sento molt orgullós de treballar per una institució de gran prestigi com la UPC ensenyant sobre paisatgisme, i també de treballar com a paisatgista a Batlleiroig. Haver començat a treballar en una disciplina que ni tan sols existia quan tot just vaig començar la meva carrera professional. 

• P- Quin ha estat el comentari o feedback més inesperat que has rebut?
  R- Un dels comentaris més inesperats, i del que ens sentim orgullosos, és que des de Batlleiroig som capaços d’aconseguir aquest equilibri idoni entre els interessos públics i els privats a través dels nostres projectes. 

LA FIGURA DEL MENTOR

• P- Has tingut algun mentor/a o referent?
  R- Algun dels nostre professors ens va ajudar molt en el nostre camí, especialment, el professor Elies Torres, amb el qual vam treballar de becaris a l’estudi que tenia juntament amb Lluis Cantallops i Jose Antonio Martinez Lapeña. També vaig començar a donar classes a l’ETSAV a l’assignatura optativa Arquitectura del Paisatge, continuant les tasques d’Elies Torres. 

• P- Has sigut mentor? què t’ha aportat i quina reflexió en faries?
  R- Si indirectament, a la nostra oficina de Batlleiroig i també a l’ETSAB com a Director del Màster MBLandArch.
  És una funció imprescindible pel desenvolupament dels estudiants i del nostre propi.  

• P- Si haguessis de triar el teu major assoliment professional i personal, quin seria?
  R- Haver format l’estudi Batlleiroig, un dels estudis més grans d’Espanya en aquests moments. I al mateix temps poder ser Director del Màster MBLAndArch en una universitat pública com la UPC.

PER A CONÈIXER-TE UNA MICA MÉS

• P- Quan va ser l’últim cop que vas riure sense parar? I l’última vegada que vas plorar?
  R- La setmana passada vam fer un intercanvi entre MBLandArch i Oslo School of Architecture and Design. Durant la setmana d’estança a Oslo vaig seguir les seves tradicions i després d’una sauna al port ens vam banyar a les gelades aigües del seu Fiord, cridant i rient com bojos.
  La última vegada que vaig plorar, a Batlleiroig estem col·laborant amb Sant Joan de Déu amb les activitats probono i m’emociona com gràcies a la ciència i la tecnologia molts nens superen malalties molt complicades. 

• P- Què fas per desconnectar de la feina?
  R- Practico esport, especialment el tenis. A més a més tinc una finca agrícola en la qual cultivo olives, tarongers i tinc un petit hort. 

• P- Cançó preferida?
  R- Joan Manel Serrat – Pare (un himne a l’ecologia “avant la letre”)

• P- Has hagut de superar alguna barrera personal durant la teva trajectòria professional?
  R- Quan era jove era extremadament tímid i em va costar molt començar a parlar en públic. Em vaig començar a esforçar amb les meves primeres classes com a professor i em sento orgullós de a dia d’avui haver superat aquesta barrera. 

• P- Una gran decepció? i un gran regal/sorpresa de la vida?
  R- L’últim regal que he tingut és ser avi des de fa dos mesos, una nova dimensió per la vida. I de les decepcions és millor no pensar-hi.

L’ESTUDIANTAT

• P- Quin consell donaries a un estudiant de la UPC que somia amb emprendre un projecte?
  R- Treballar, especialitzar-se en temàtiques concretes però sense perdre la transversalitat imprescindible que es requereix avui per desenvolupar-se a nivell professional. 
• P- Què creus que haurien de fomentar més les universitats?
  R- La relació amb el món real, i per tant la relació entre el mon professional i acadèmic. 

CLUBS

• Com definiríeu l’objectiu del vostre Club?
  R- Promoure que tots els arquitectes de l’ETSAB es puguin tornar a agrupar i fer coses junts.

Ens dones un titular del Club ETSAB?
R- Reserveu el proper 19 de juny… celebrarem 150 anys fent història a l’ETSAB.
Excel·lent motiu per retrobar-nos.