“Tots els titulats hem de mantenir el nexe amb la universitat.”

Jordi Vila és alumni UPC, enginyer superior de Telecomunicació per l’ETSETB i enginyer de sistemes a la NASA. La perseverança i la formació a la UPC i a l'Institut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace (ISAE-SUPAERO), de Toulouse (França), a través d'un conveni amb l'ETSETB, el van portar a tocar el cel amb les mans. I és que, amb només 23 anys, Vila va entrar a la NASA per fer-hi el projecte de fi de carrera i ja fa tres anys que hi treballa. Ara, Vila és qui ajuda a enlairar la carrera d'altres alumni de la UPC facilitant-los l'accés a l'Agència Espacial.

Quina és la teva missió a la NASA?
Sóc enginyer de sistemes del telescopi espacial BETTII (Balloon Experimental Twin Telescope for Infrared Interferometry), un telescopi que llançarem el juny de 2017 en un globus estratosfèric que servirà per a l'estudi de la formació de cúmuls estel·lars i de l'evolució química durant la formació d'estrelles i sistemes planetaris.

Quines són les teves tasques en el projecte?
Amb el sistema d'estabilitat i control del telescopi en què he treballat podem apuntar a les estrelles que volem observar i seguir-les al llarg de la nit. També he treballat en el disseny del software i el hardware del sistema de telecomunicacions que hi haurà entre l'estació Terra i els sistemes del telescopi durant el llançament, el vol i l'aterratge. A més, he dissenyat el sistema elèctric i de bateries, que gestiona la distribució del corrent elèctric per als diferents subsistemes que integren el telescopi.

La teva feina a la NASA pot ser un somni per a alguns dels companys de professió.
No va ser fàcil aconseguir-la. Sabia que l'ISAE-SUPAERO té convenis amb la NASA, per això el vaig escollir. Un cop allà, vaig contactar amb investigadors que dirigien projectes que m'interessaven i els vaig explicar què podia aportar jo al projecte. El meu cap actual em va ajudar per fer el projecte de fi de carrera aquí durant 6 mesos i, un cop graduat, em vaig quedar a treballar en el mateix projecte.

"A vegades, tenir clars els objectius és la part més difícil"

No és que la feina et 'caigués del cel', precisament. La clau per triomfar laboralment és tenir clars els objectius?
No crec que haver arribat aquí sigui el meu triomf laboral, però sí un molt bon inici. A vegades, tenir clars els objectius és la part més difícil, saber a què et vols dedicar realment i estar disposat a fer sacrificis per aconseguir-ho. Soc una persona molt indecisa, però quan trobo el que vull fer, vaig a totes.

Com d'indecís? Què volies ser 'de gran'?
De petit vivia al camp i volia ser pagès, després astronauta, més endavant mag... Sempre m'han agradat molt els animals, així que també volia dedicar-me al món dels cavalls.
Vaig escollir telecomunicació perquè a l'institut vaig cursar una assignatura sobre electrònica i tecnologia industrial i m'agradava l'electrònica i el software però no volia especialitzar-me. Telecomunicació combinava els dos àmbits i, a més, té moltes sortides professionals. L'experiència d'alguns alumni de l'ETSETB també em va ajudar a decidir-me.

Quin paper juguen els professors en el futur laboral dels estudiants? En el teu cas, hi van influir?

Una de les tasques del professor d'universitat és fer de nexe entre el món laboral i l'acadèmic. La bona formació acadèmica obtinguda a la UPC m'ha influït clarament en el camí laboral, m'han ensenyat a abordar problemes de qualsevol natura. Però, segons la meva experiència, manca més contacte amb la indústria del sector. Augmentar el nombre de professors que alhora treballen per a la indústria privada, desenvolupar projectes reals al llarg de la carrera o requerir més estades professionals podrien potenciar aquest vincle.

"Caldria enfortir les relacions que els titulats mantenen amb la Universitat."

L'assessorament d'altres alumni de la UPC et va ajudar en la incorporació a la NASA. Com valores el paper dels titulats envers la Universitat?

Caldria enfortir les relacions que els titulats mantenen amb la Universitat. És una win-win situation. Els alumni coneixem perfectament els estudis i les capacitats dels estudiants, la qual cosa ens permet trobar candidats ben preparats. Si generem una bona impressió, la cadena s'estén cap a dalt, generant confiança dins l'empresa. A la NASA, per exemple, altres investigadors estan interessats a contractar estudiants de la UPC.

I ara ets tu qui 'poses en l'òrbita' de la NASA altres estudiants.
He assessorat molts estudiants sobre com venir als EUA i aconseguir un visat laboral, i quins investigadors de la NASA poden contactar. En el projecte en què treballo hem contractat un estudiant de SUPAERO i ara, en les properes setmanes, arriba un estudiant de SUPAERO i de la UPC que farà el projecte de fi de màster aquí. Tots els antics estudiants hauríem de mantenir el nexe amb la universitat perquè és beneficiós per a tothom, tant l'empresa, com els estudiants i la universitat.

Com veuen els enginyers catalans, a la NASA?
Estem molt ben reconeguts, saben que tenim una formació teòrica molt sòlida, estem motivats i tenim iniciativa. Diria que els enginyers americans tenen més experiència pràctica, ja sigui en empreses o en projectes universitaris, i estan més especialitzats. En el nostre cas, manca una mica de pràctica els primers anys, però la carrera ha abordat més temes des d'una vessant més teòrica, cosa que ens permet tirar de qualsevol fil, per petit que sigui, i posar-nos al dia ràpidament.

Hi ha vida després de la NASA? Un cop arribes a un objectiu tan alt, quines altres fites et marques?
Realment és una sort haver començat la meva carrera professional aquí. Em permet aprendre dels millors. M'hi vull quedar uns anys, però també soc una persona inquieta i curiosa. Ara que he treballat en una organització federal m'agradaria veure com són els processos, la gestió i el desenvolupament de projectes en la indústria privada del sector aeronàutic o de les telecomunicacions, com ara les empreses de Silicon Valley.