“No ens informem bé sobre el que mengem. Saludable es confon amb ecològic, i sostenible, amb tradició."

El 1991, quan Eduard Fitó es va titular com a enginyer tècnic agrícola a l'ESAB, el seu avi era propietari d'una empresa ja centenària dedicada a la producció i millora de llavors. Més de 25 anys després i des de la perspectiva d'una multinacional encara capitanejada per la família, Eduard Fitó és el director de desenvolupament de negoci i afers corporatius i treballa per mantenir l'esperit dels fundadors sense perdre de vista el desenvolupament social i tecnològic.

Quin és el secret perquè Semillas Fitó hagi passat de petita empresa a multinacional centenària?
Diria que és una barreja d'una visió, una missió i molta passió. A mesura que van passant els anys, veig que saber l'ofici ajuda molt a reforçar aquesta visió i missió i alimenta la passió. És el coneixement, el component tècnic o d'ofici, el que cal regar i cuidar generació rere generació.

Adaptar-se a la presència creixent de la tecnologia és compatible amb mantenir la tradició i l'essència empresarial?
És fonamental! Tot evoluciona: el teu entorn (social, tecnològic, cultural...) i la mida de l'empresa. No es pot gestionar una empresa ara de la mateixa manera que d'aquí 10 anys. A vegades dic, mig seriosament mig en broma, que si ara treballem com ho fèiem fa 5 anys, hauríem d'estar preocupats. Però que si ho fem igual que 10 anys enrere, potser ja no cal que ens en preocupem, perquè ja serà tard.

Com influeix treballar en una empresa que va fundar el teu rebesavi fa més d'un segle?
Cal fer tot el possible per mantenir la cultura, l'esperit dels fundadors. Poc temps després d'incorporar-m'hi, el meu pare em va dir: "A mi, els balanços de l'empresa no em diuen massa res. El que realment m'agrada és veure que som capaços de treure noves llavors al mercat."
Em va fer veure que Semillas Fitó tenia un propòsit que calia preservar. Si només volíem fer diners, aquest projecte empresarial no tindria futur. És a dir, cal tenir sempre present la missió de l'empresa que defineix la seva raó de ser i ha de perdurar al llarg de generacions.

En una societat cada vegada més preocupada pel que mengem, creus que es dona la importància justa a la llavor?
És un sector força desconegut. La gent dona molta importància al que menja, però malauradament no se n'informa bé. Es confon menjar amb naturalesa, ecològic amb saludable o sostenibilitat amb tradició.
La llavor aporta una bona part de la tecnologia de la collita. Collim el que sembrem i les nostres collites són els nostres aliments, alguns de directes (fruites i verdures) i d'altres com a ingredients de la indústria alimentària. I, tot i això, el sector no ha estat capaç d'explicar la importància del que aportem. Personalment, estic molt implicat en comunicar aquest valor afegit de les llavors.

Transgènics sí o no? Com es treballa la millora genètica a Fitó?
La transgènia és una de les darreres tècniques que els llavoraires hem aportat a l'obtenció de noves varietats. Francament, no sé per què es dona més importància a aquesta tècnica que a altres. Si ens esgarrifem perquè l'home és capaç d'introduir un gen nou en una espècie, com hauríem de reaccionar envers una mula, que és un creuament interespecífic en què hem barrejat milers de gents aliens?
A Semillas Fitó volem fer millora genètica utilitzant totes les tecnologies que coneixem, però no podem fer transgènics perquè una regulació posa aquesta tècnica només en mans d'uns quants. Això fa que una mala regulació redueixi la capacitat d'innovació de tot un sector.

Hi ha gent que diu: "La fruita i la verdura ja no tenen gust". És el preu que hem de pagar per aliments més atractius a la vista o més duradors?
No necessàriament. És veritat que durant anys els milloradors genètics hem posat l'accent a fer aliments saludables i accessibles econòmicament creant noves varietats resistents a malalties i més productives.
Cal pensar que la producció ve tant del que culls com del que no llences i, per això, l'homogeneïtat dels fruits ha de ser la més alta possible en qualsevol condició. Aquest és un dels nostres principals objectius. No podem jugar amb la fam. Però, cada cop més, el coneixement adquirit ens permet ampliar horitzons i treballar per recuperar el sabor d'alguns productes.

Es produiran suficients aliments per cobrir les necessitats en el futur?
Estem fent tot el possible perquè així sigui. "Accés a la tecnologia per una agricultura sostenible i saludable" és la missió que el sector a escala mundial ens hem fixat. La combinació de sostenibilitat, salut i accessibilitat és el que ens regeix a l'hora de defensar el nostre sector.

I mirant cap al futur... Quina responsabilitat té l'empresa per assegurar la transferència del coneixement generat a les universitats?
Tots formem part de la societat civil: les empreses, les universitats i l'Administració. Les universitats són fonamentals per generar coneixements a través de la recerca i la docència, però, a més a més, ens han d'ajudar a fer de pont amb l'Administració. Però les empreses no ens hem d'aïllar, hem de compartir les nostres inquietuds, demanar ajuda i deixar-nos ajudar per les universitats perquè tots en sortirem guanyant.

Com poden contribuir les empreses creades per alumni al món empresarial i a la mateixa universitat?
Treballar en xarxa és fonamental. Ja ho feien els gremis a l'edat mitjana i actualment els clústers d'empeses no tenen èxit per casualitat. Haver compartit universitat dona una base de valors comuns que pot facilitar una relació professional. Crec que és bo que la universitat es faci ressò a les seves aules de les experiències empresarials reeixides.